1.- LA FESTA DE MOROS

Tota aquella festa que se celebra a la nostra Comunitat, té un interés des de diversos punts, cultural, de Tradicions, Gastronòmic, etc. És per això que les Festes, bé siguen les Falles, les Fogueres, les Gaiates o la Tomatina... i com no el Moros i Cristians, tenen en el seu fons un sentit cultural i històric. En el cas de la festa del Moros i Cristians, l'interès que prevaleix principalment és l'Històric, ja que es recorda el fet que la Península Ibèrica va ser conquerida per l'Imperi Musulmà durant molts anys. Però que sobretot era un poble que ens va deixar gran part del seu llegat cultural i de recursos, des del sistema de regadiu, els cultius autòctons, les construccions arquitectòniques, la sapiència de les seues lletres o els avanços de la medicina que en aquella època foren molt importants. Són molts els aspectes d'esta cultura que deixaren empremta al seu pas per la Península i a la València i a la ciutat d'Alzira.

També és cert que algun aspecte negatiu tenien com el caràcter guerrer. No entraren a la Península en bona voluntat, sinó per la força, conquerint les poblacions i ciutats. Els anys que estigueren a la Península construïren temples com Mesquites, Ermites, edificis de govern, Palaus però també altres de tipus militar com Torres de vigilància, Fortaleses i Muralles defensives com les de la Ciutat d'Alzira.

D'esta última vessant naixen les festes de Moros i Cristians. Es recorden les disputes bèl·liques entre els dos bàndols: Moro i Cristià, durant la època de la Reconquesta. És per això que pensàrem que a la ciutat d'Alzira calia recuperar este episodi històric. La satisfacció nostra esdevingué en comprovar que a la nostra Vila no hi hagué batalla entre els dos bàndols.

2.- ORÍGENS DE LA FESTA DELS MOROS DE LA VILA D'ALZIRA

En la dècada dels 90, la Junta Local Fallera Local d'Alzira va proposar que les comissions de la ciutat feren una festa que fomente la germanor entre estes, anomenada el Mig Any Faller, és a dir, la data a partir de la qual, quedaran sis mesos per què se celebren les festes de les Falles a Alzira i a la resta de la Comunitat Valenciana.

En el cas concret del Sector Faller de la Vila, les comissions de la Falla El Mercat, Plaça del Forn, Pere Morell, Av. Luis Suñer i Sant Roc decidiren a finals del segle passat organitzar actes com un concurs d'aeròbic o una exhibició eqüestre.

En 2001 es va pensar que, ja que la ciutat d'Alzira no pot negar la seua descendència àrab, per què no podríem fer una festa de Moros i Cristians com es fa en altres localitats de la Ribera, com ara Vilanova de Castelló (Castelló de la Ribera) i Albalat de la Ribera, i que desde fa 30 anys tenen gran èxit.

Com és conegut per tots, la festa de Moros i Cristians, té el seu àmbit més important a la zona de Alacant. Concretament a Alcoi, Ontinyent, Cocentaina, Elda o Villena entre d'altres. Al Cap i Casal, València, la Falla Conde Altea organitza una ja famosa Parada Mora en Falles mentre que en el 9 d'octubre, les comissions fan una nova desfitlada. A altres zones de la província de València, com són Oliva, Benigànim, també té gran arrel esta festa. Precisament, en esta ultima població, Benigànim, anàrem a informar-nos per dur a terme esta idea de la Festa de Moros i Cristians.

3.- ALZIRA, IL·LUSTRE PASSAT MUSULMÀ

Alzira, joia del Regne de València, va ser sempre apreciada pels diferents governadors i lloada per múltiples poetes. Jaume I després de la conquesta de les Illes Balears (1229 – 1235) començà la reconquesta del regne musulmà de València. Quan El Conqueridor ocupà la ciutat de València a 1238, prengué possessió de les terres fins el límit del Xúquer, firmant una treva amb els musulmans que durà fins el 23 de Desembre de 1243. Al mateix temps els castellans amb el rei Alfons arribaren fins a Múrcia. Els valencians musulmans es trobaren atenallats entre els dos fronts.I complida la data de la treva Jaume I retornà de Catalunya a València per a conquerir tot el regne. Els preparatius assustaren a l’arraez d’Alzira, que abandonà la ciutat junt als seus guerrers refugiant-se a Múrcia.En eixe moment els moradors d’Alzira, trobant-se desemparats, decidiren negociar amb Jaume I el conqueridor, enviant un emissari.

Per això amb pena i dolor, s'entregava rendit, marcant així el seu destí, com a poble en decadència.

I les terres del Regne àrab de València passaren poc a poc a formar part del d'Aragó.

Uns li juraren obediència, molts d'ells es convertiren i la majoria eixiren al desterrament condemnats.

Com deia Ibn Jafatxa, "plany-te d'ésser lluny d'Al Marg, de l'Al-Kanisia, de l'As-Sat i digues: Ai! Qui farà reviure l'estima que jo tinc per totes estes coses?

D'esta història fa molts segles, dels seus vestigis poc guardem però tots en la memòria tindrem, la glòria que fou Alzira.

"L'illa del Xúquer", "La porta del Regne", "La perla més fina", la que sempre serà coneguda pel seu gloriós passat. Per això el sector de la Vila, als peus de les històriques muralles, que envoltaren l'antiga Vila, de la Sucro romana, de l'Al-yazirat Sukr dels àrabs -que vol dir Illa del Devastador-, amb esta ambaixada mora, fent l'entrada commemora este fet tan transcendent, per què sàpiga la gent, que Alzira ciutat fallera, industrial i llauradora, en la seua capital atresora ser sempre capital... i mora.

4.- L'EVOLUCIÓ DE LA FESTA

La Festa dels Moros a Alzira té el primer precedent important en 1999 quan, per a les festes de Sant Bernat, un grup de persones formà una comparsa que va desfilar pels carrers del Parc Pere Crespí. El seu capità va ser Rafael Mompó. El gran treball que hagueren de fer eixe primer any va desanimar a aquell grup i es va perdre eixe primer intent.

En 2001 el sector faller de la Vila va organitzar la primera Parada Mora pels carrers de La Vila. Desfilaren quatre esquadres composades per un cap de filà i nou components, acompanyats per dos formacions musicals de la banda de la Societat Musical d'Alzira. Obria la Parada Mora un estàndard i un grup de genets amb muntures de doma donaven més colorit a la desfilada. Les ànsies per desfilar els van dur a fer un recorregut extremadament llarg que va recórrer els carrers adjacents entre Luis Suñer y Pere Morell.

Fotos 2001

El següent any, 2002, s'amplià la desfilada amb un Boat, un grup de ballarines format per xiques de les comissions falleres i un grup de música de dolçainers i percussió. Es duplicà el nombre de genets, formant així dos grups de tres cavalls que completaren les quatre filades que repetiren de l'any anterior i les dos formacions musicals que acompanyen cada dos filades.

Fotos 2002

En l'any 2003, apareix una nova filada, passant a ser cinc. A més, s'incorpora al Boat un xancut vestit de Moro, que representava un Gegant.

Fotos 2003

En 2004 s'ampliaren els actes i els dies festius, passant d'un a dos. Dissabte es va fer un sopar de germanor on cuinàrem la que anomenem Olla Moruna. per a tots el assistents, tant membres de l'Associació com aquells que no ho són. L'Olla esta composada per un guisao a base de cigrons, botifarra, cansalada,... Vaja, tot molt musulmà. El diumenge pel matí es va fer la primera despertà amb arcabussos (trabucs). Este acte representa les batalles entre els dos bàndols, en general, ja que a Alzira no hi hagué lluita.

Fotos 2004: Olla Moruna i Arcabussada - Entrada Mora

A la desfilada s'incorporaren les dones (mai rebutjades per la nostra Associació), que composaren dos filades -Les de la Vila i Mercateres-. Apareix una altra filada d'hómens (ja en són 6: 2 d'Alborxins, 2 de Mercaters, 1 d'Els de la Vila i 1 de Forners-Sant Roc), el Boat i els genets a cavall amb que es va fer un digne espectacle, reconegut pel nombrós públic que rodejava la desfilada en tot el seu recorregut. Com a principal novetat s'incorpora la figura del Rei En Jaume I, el qual va fer el parlament en les Muralles junt al Càpita Moro pel qual, el 30 de desembre de 1243 la vila d'Alzira passa al regnat cristià.

Des de 2004 els Moros de la Vila s'han consolidat com a Associació Cultural sense ànim de lucre, donada d'alta al Registre General de Associacions de la Generalitat Valenciana així com al Registre Municipal de Associacions d'Alzira amb el numero 146.

2005 va ser l'any de la consolidació de la festa. Segueixen incrementant-se el nombre d'integrants. Quasi un centenar de festers recorregueren els carrers de la Vila en una entrada que estigué acompanyada per nombrós públic que tornava a omplir tot el recorregut. Encara falta que els alzirenys canvien la manera d'assistir a les Entrades. Estan acostumats a no participar de la festa ja que en Falles i les processons veuen passar als "actuants". Als moros, el públic ha de vitorejar als festers i sobretot aplaudir. Que l'entrada siga una festa.

El programa d'actes es va ampliar al divendres 30 de setembre, en què es realitzà un sopar i una "Entrada falsa" que servia per fer els últims assajos abans de l'Entrada i per anar entrant en calor. El dissabte es va degustar l'Olla Moruna per després passar-ho molt bé a la discomòbil.

El diumenge 2 d'octubre de 2005 passarà a la història negra de la festa. L'arcabussada resultà una catàstrofe. En primer lloc, la Guàrdia Civil no permetia que els 22 festers inscrits dispararen els trabucs ja que ells sols posseien un llistat amb 13 noms, dels que un no existia...i no era el de José Luis Rodríguez Zapatero, que estava inscrit com a moro (per a sorpresa o indiferència d'alguns a la reunió). Però quan tots els tràmits s'havien soslaiat arribà la comprovació dels trabucs. I ens trobàrem amb la sorpresa que dels 22 trabucs preparats, el trabucaire sols havia dut un amb la llicència corresponent, mentre que la resta no havien passat la inspecció, per la qual cosa li foren requisats. Férem una despertà amb tabal i dolçaina que també s'acabà ràpid perquè tot el grup acompanyà als dotze que havien de testificar i posar una denúncia.

Per fi arribà la vesprada on les xiquetes feren un ball preciós, els cavalls donaven espectacularitat (i perillositat) al recorregut i les comparses desfilaven. Alguns espectadors es pensaven que érem de fora perquè desconeixien que hi havia "moros alzirenys". Però el dia estava gafat i quan arribà el moment del parlament fallà la instal·lació elèctrica de manera que no es va poder fer. Així, la Vila d'Al-yasirat seguirà sent mora fins 2006.

A l'endemà d'acabar la festa, un grup de fallers de la Malva comunicaren per correu electrònic la seua intenció de formar dos filaes cristianes, una masculina i d'altra femenina, encara que a la fi no es consolidaren. També des de 2005 es disposa d'esta pàgina web que estan llegint: www.morosdelavila.com

Fotos 2005: Olla Moruna - Arcabussada - Dinar - Entrada Mora

2006: La sexta edició dels Moros de la Vila d'Alzira va resultar tot un èxit. Així ho expressà el president de l'associació, Fernando Vera. “Tot el que estava en les nostres mans, i el que no, ha eixit a la perfecció”. La festa dels Moros de la Vila començà el dissabte amb el sopar, conegut com l'Olla Moruna. Més de 200 comensals van compartir taula als peus de les Muralles del parc d'Aràbia Saudita.
El matí dominical ja auspiciava el que seria un dia de sol radiant i acaloradora calor. Els arcabussos van trencar el el seu de més de u. Ja a la vesprada, els carrers de Sant Roc, Major Santa Caterina i Faustí Blasco, abarrotats de públic, van vore desfilar per primera vegada les dos esquadres d'Alborxins abillades amb espectaculars trages guerrers de les hosts africanes, popularment conegudes en el món dels Moros i Cristians com a Negres. Obria la comitiva un boat que arribava a la trentena de xiquetes i que precedia a la carrossa de Jaume I. També per primera vegada van desfilar en ella xiquets de molt curta edat, que no podien anar a peu. Mercaters, Forners, Sant Roc i Els de la Vila, acompanyats per les bandes de Pobla Llarga i Benimodo, completaven el centenar de festers que han aconseguit que es consolide esta nova festa a Alzira.

Fotos 2006: Olla Moruna - Arcabussada - Entrada Mora

2007: La festa dels Moros, i ara també Cristians, d'Alzira seguix consolidant-se any a any. El diumenge es va viure l'Entrada més multitudinària de les set edicions realitzades fins ara. La principal novetat va ser la presència, per primera vegada, d'una filà de cristians. Conqueridors –així s'anomena- va escortar el rei en Jaume, junt un “Sant Jordiet” i dos paladins (dos dones sense casc que auxilien el Capità). En dita filà va participar el regidor de festes, Rafa Fita, qui va encarnar la figura de l'emissari del rei en la representació de la presa d' Al-jazzirat .

Per primera vegada va desfilar l'estendard oficial el qual ha sigut apadrinat per l'alcaldessa d'Alzira, Elena Bastides, així com una banda de tambors pertanyent a l'associació, que obria la comitiva. Les xiquetes continuen participant massivament –ja són 50- i van actuar en dos ostentacions que van representar coreografies àrabs i africanes.

Es va recuperar la presència de cinc cavalls que van tornar a desfilar, acompanyat d'un perfecte servici d' arreplega que netejava el recorregut als festers. Després d'ells, Alborxins, Mercaters, Els de la Vila, Forners i Sant Roquers van continuar donant colorit a la desfilada i una banda de tambors d'Almansa, va tancar la comitiva.

Sonora “despertà”
Una altra de les novetats de la present edició ha sigut el retard a les 12 del migdia de l'Arcabussada, que ha sigut seguida per nombre més gran de gent i aplaudida per no convertir-se en una macrodespertà